Filed under: General
PLAERS SOLITARIS, VICIS COMPARTITS
Algú ha pensat per què Homer va decidir escriure la Ilíada? O per què començà Anna Frank va escriure un dietari que seria el seu únic testament? Per què escrivim? Per què escriuen?
Segons la Roig, “ningú no pot explicar per què escriu. No podem elaborar teories. Escriure és un anar fent” (1991: 15). Estic totalment d’acord amb la nostra autora perquè no hi ha un punt de referència per a escriure, no existeix un calaix de sastre on pugem encabir tots els perquès d’un mateix hiperònim…
Escrivim, o escriuen, i això és el que val, això és el que conta… L’obra que poc a poc es va construint, amb cura i amor, amb il•lusió i estima, amb un polze alhora decidit i covard… és allò realment interessant. Algun dia els escriptors esmentats es decidiren a començar amb el primer mot de les seues novel•les, però això ara no importa. Allò que importa és el cos de la literatura, la vida dels seus personatges… La influència de la seua obra en els nostres dies.
Continuant amb les reflexions de Montserrat Roig: “escrius i lluites contra les paraules, que no semblin pedres, que no semblin rosegons de pa dur, et deixes anar…” (1991: 18). Aquesta és al clau, deixar-te portar per el que et ve a la ment, per aquestes idees sense connexió, les quals plasmaràs i donaràs forma en la teua obra, perquè faràs el possible per que les paraules es pugen digerir de la millor manera possible, per que no s’assemblin a pedres… Aquesta fantasia, junt amb el nostre dia a dia, és el que configura les nostres vivències, la nostra vida…
Aquest ofici, el d’escriure, era la vida de la Roig, una vida que va tenir que compaginar amb l’activitat periodística per a tenir tots els dies un plat calent a taula, perquè, segons les declaracions de l’autora, aquest ofici no et garanteix ni benestar econòmic ni la comprensió pública.
Però, tot i això, l’ofici d’escriure ens proporciona un plaer continu, un vici compartit, una dolçor extasiada… perquè “l’única droga que no et mata és la bona literatura” (1991: 19).
Si amics, ja ho deia Baudelaire, cal sempre estar embriagats… embriagats de poesia i de virtut… (Si voleu veure el poema al qual faig ferència entreu en la següent pàgina web: 😯 http://personal.telefonica.terra.es/web/ideasmuertas/ensayos/embriagados.htm)
No Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>