Filed under: General
EL BLOG COM A ASSAIG
A principi de curs estiguérem comentant en classe quines eren les característiques de l’assaig. Partint del fet que nosaltres no som assagistes, sinó estudiants que estem aprenent, estem iniciant-nos en un gènere que almenys, per a mi, és completament nou. D’aquesta manera, he intentat aplicar aquestes característiques al meu blog, als meus escrits. Esta entrada explica els diferents aspectes tractats aplicats al meu Quan el cel te fred.
1.Respecte mutu entre emisor (jo) i els lectors (vosaltres); ja que en ningún moment han faltat els modals. Per tant, els textos tenen un carácter conversacional, car he intentat fer el lector particip del debat o de la reflexió mitjançant vocatius.
2.Subjectivitat dels textos. En efecte, tots els escrits exposats ací estan tractats baix el meu punt de vista, baix al meua visió del món i de la vida.
3.Temes actuals i diversos. Aquesta característica pot ser no es correspon del tot amb el meu blog, car nosaltres ens hem centrat bastant en Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Tot i això, dins de les meues possibilitats, he intentat que hi haguera diversitat.
4.L’assagista és especialista en idees generals, és a dir, sap de moltes coses, té una cultura molt vasta, però no tracta aquest temes d’una manera profunda. En aquest cas, hem tractat moltes, d’idees. De fet, hem tractat les idees que més interessants m’han semblat de la Roig. No obstant això, encara no em considere una especialista perquè em queda molt de camí per recórrer. Però són aquestes activitats les que et van avançar en la senda. Per tant, aquesta característica va lligada amb la què afirma que l’assaig és literatura d’idees.
5.L’assaig té voluntat d’estil. I tant! Per què m’he tornat carabassa intentant buscar les paraules adients, unes paraules senzilles, però alhora significatives.
6.L’assagista ha de qüestionar-se la realitat en la seua totalitat. Bé, aquest tret estic segura que no l’he seguit perquè jo, en aquest blog, solament m’he qüestionat la literatura de la Roig al nostre llibre.
7.L’assaig no té estructura sistemàtica, de fet, ninguna de les entrades que he fet és igual, ja que el text és presenta de diverses maneres: acompanyat amb fotografies, videos o sol.
8.No pretén ser exhaustiu, car no és ninguna classe magistral, sinó tracta reflexions subjectives, en aquest cas, des de la meua visió subjectiva del món.
9.L’autor s’adreça al lector culte. En aquest cas, m’he dirigit als meus companys de classe; però tampoc que exclòs a la resta, ja que sé que tinc lectors que no estan a la Universitat en aquest moment.
10.L’assaig tendeix cap a al fragmentarietat i la brevetat. Si, és cert, perquè crec que en ningun dels textos exposats anteriorment m’he expandit molt.
Seguint aquestes pautes, podem dir que el nostre blog, almenys, és un intent d’assaig. No sé si bo o dolent, però, com se sol dir: la intenció és el que conta. En fi, jutgeu vosaltres mateixa. Què us semba aquesta reflexió?
No Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>