[[…nurieeta…]]


Quan el cel té fred
15 gener 2010, 12:12
Filed under: General

L’ÚLTIMA ENTRADA: reflexió del blog

Quan el cel té fred és un dels descobriments més interessants que he fet durant aquest primer quadrimestre de segon de carrera.

En primer lloc, el fet d’elaborar un dietari de lectura a través de les noves tecnologies no sols ha fet que reflexionara sobre certs temes, sinó que també m’ha fet interrelacionar-me amb els companys. A més a més, a l’hora d’elaborar el text no solament he pensat amb mi, sinó amb vosaltres, perquè he partit del fet que molts dels lectors no heu llegit el llibre i, per tant, us he de fer comprensible el text, perquè al cap i a la fi eixa és la meua finalitat: que les meues reflexions sobre la lectura arriben a vosaltres.

En segon lloc, aquest quadern de bitàcora ens ha servit per a conéixer-nos més a fons uns als altres des d’un punt de vista més formal, car no estem en un bar (entre fum i alguns refrescos), sinó en un context academic. D’aquesta manera, he pogut observar la maduresa d’alguns dels meus companys que, en menys de vint anys, saben on volen anar i quin camí volen seguir.

En tercer lloc, la finalitat del blog, a més de fer-nos reflexionar, és cuidar la llengua, perquè com deia Apel·les Mestre: <l’estimo perquè és la meua>. I tant que l’estime! Per tant Quan el cel té fred suggereix una preocupació per el cel, al qual li tirem una manta perquè no patisca (com observem a la imatge principal). Aquesta preocupació pel cel també s’ha de demostrar per la nostra llengua, per a que no patisca, hem de preocuparnos per ella perquè és la que ens defineix. Per què creieu què seriem els mateixos si parlarem l’anglés, el xinés o el francés? Realment, jo no ho crec així: perquè com deia Roig, <és l’espai el que defineix les persones> (Roig, 1991:50) i, per descomptat, la llengua está dins d’aquest espai.

Resumint, per totes aquestes raons, per vosaltres (sobretot pels lectors aferrims que sé que em lligen) i per les reflexions que he fet, este blog ha pagat la pena. Com a mínim, aquesta activitat ha estat divertida i diferent (no és el típic exercici de classe). En fi… sempre ens gitem sabentuna cosa més! Jo hui he comprés que una classe no és solament un grup d’alumnes, que una professora no és solament un model a seguir… som persones que aprenem unes d’altres i que, de tant en tant, ajudem al cel.

Solament em queda donar-vos les gràcies per passar-se per ací.

Núria

La classe d'assaig




1 Comment so far
Leave a comment

Gràcies a tu, per regalar-nos eixes lletres, eixa part de tu i de tots, per construir un espai tan amé, tan personal i tan dinàmic… i gràcies per les teues aportacions, necessàries sovint per posar una coma enlloc d’un punt final a un escrit i sempre tan “violentes” que caminen amb l’amistat com única arma. A tu, també, gràcies!

   Moisès Llopis i Alarcón 01.15.10 @ 16:37



Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>



¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 8 ?